Vés al contingut

Front nord de l'operació Espases de Ferro

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció tracta d'un fet d'actualitat.
La informació que conté pot estar obsoleta. Si us plau, no hi introduïu especulacions i recordeu-vos de posar referències a fonts publicades per donar més detalls.
Plantilla:Infotaula esdevenimentFront nord de l'operació Espases de Ferro
Imatge
27 juliol 2024
Modifica el valor a Wikidata Map
 33° 11′ 49″ N, 35° 20′ 43″ E / 33.196959°N,35.345341°E / 33.196959; 35.345341
Tipusconflicte armat
conflicte fronterer Modifica el valor a Wikidata
Part deconflicte Israel–Hesbol·là i expansió de la guerra entre Israel i Gaza de 2023-2024 Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps8 octubre 2023 Modifica el valor a Wikidata - 
Datadècada del 2020 Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciósud del Líban
Galilea (Israel)
alts del Golan
Har Dov (Israel)
Granges de Xebaa (Israel) Modifica el valor a Wikidata, Districte del Nord (Israel)
governació del Líban-Sud
governació de Nabatieh (Líban) Modifica el valor a Wikidata
EstatIsrael, Líban i Síria Modifica el valor a Wikidata
Participant
Mitjà de comunicació
Format per

El Front nord de l'operació Espases de Ferro[1] és una operació militar israeliana des del 8 d'octubre de 2023 al llarg de la frontera entre Israel i el Líban i a Síria i als Alts del Golan ocupats per Israel, en resposta al suport de Hezbol·là a Hamàs després de l'atac de Hamàs a Israel de 2023,

El setembre de 2024 es va produir una escalada significativa de les hostilitats el front, començant amb les explosió de cercapersones al Líban. Dies després, les Forces de Defensa d'Israel (IDF) van matar el membre d'Hezbol·là Ibrahim Aqil, que va participar en els atemptats de Beirut de 1983. Les FDI van declarar que els seus atacs continuarien fins que els ciutadans israelians a la zona del conflicte poguessin tornar a casa amb seguretat. La invasió israeliana del Líban va començar el 30 de setembre de 2024.[2]

Fins al 22 d'octubre de 2024, almenys 2.464 persones, entre ells 127 nens, han mort al Líban des que es va obrir el Front nord de l'operació Espases de Ferro i s'estima que 1,2 milions de persones han estat desplaçades de les seves cases.[3]

Estructura de comandament militar de Hezbol·là

[modifica]

En 2023 l'estructura militar de Hezbol·là estava liderat pel secretari general Hassan Nasral·là, recolzat pel cap d'operacions i comandant de la Força Radwan, Fuad Shukr, el comandant de més rang i cap de l'unitat estratègica, i Ali Karaki, comandant de les forces al front sud. D'Aqil depenen Wissam al-Tawil, comandant dels Radwan, i Abu Hassan Samir, cap de la unitat dels Radwan i antic comandant de la unitat, i de Karaki depenen Taleb Sami Abdullah, comandant de la unitat Nasser, Muhammad Nimah Nasser, comandant de la unitat Aziz, i Abu Ali Rida, comandant de la unitat Bader.[4]

Antecedents

[modifica]

Es calcula que deu anys després d'acabada la Guerra del Líban de 2006 Hezbol·là havia violat la Resolució 1701 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides més de 8.000 vegades i disposava de 100.000 coets i míssils de curta, mitjana i llarga distància, cinc vegades més del que tenia durant la guerra,[5] augmentant fins a 130.000 en 2018[6] i 150.000 en 2023.[7]

Els dies 8 i 9 d'octubre de 2023, hi va haver foc creuat entre Hezbol·là i les forces israelianes després que els militants de Hezbol·là disparassin míssils contra Israel des del Líban i Israel respongués amb atacs aeris al Líban.[8] Els atacs de Hamàs a Israel del 7 d'octubre de 2023 van augmentar dràsticament la inseguretat israeliana i la tolerància al risc va canviar significativament envers Hezbol·là molt millor organitzada, armada i entrenada.[7] Hezbol·là va atacar entre 150 i 250 vegades cada setmana entre el 7 d'octubre de 2023 i el 18 d'agost de 2024, la major part d'això ha tingut lloc a les Granges de Shebaa, una petita parcel·la de terra en disputa que ha experimentat un conflicte de baix nivell des de l'any 2000.[9] Aproximadament 100.000 israelians han estat evacuats del nord d'Israel des de l'inici del conflicte.[10]

Israel va activar el sistema de defensa aèria Cúpula de Ferro.[11] El primer ministre Binyamín Netanyahu i el ministre de Defensa Yoav Gallant van realitzar avaluacions de seguretat a la seu de les Forces de Defensa d'Israel (FDI) a Tel-Aviv.[12] Més tard, Gallant va declarar l'estat d'emergència a les àrees de fins a 80 quilòmetres de la frontera de Gaza i va aprovar la mobilització de desenes de milers de reservistes de l'exèrcit no només al llarg de la frontera de Gaza sinó també a Cisjordània i al llarg de les fronteres amb el Líban i Síria.[13][14] Durant la nit del 7 al 8 d'octubre, el Gabinet de Seguretat d'Israel va votar a favor d'emprendre l'operació Espases de Ferro, una sèrie d'accions per provocar la "destrucció de les capacitats militars i governamentals de Hamàs i el Gihad Islàmic palestí", segons un comunicat de l'Oficina del Primer Ministre.

Operació Espases de Ferro

[modifica]

El 31 de març de 2024, el comandant Ismail Al Zin, responsable la unitat de míssils antitancs de la Força Radwan d'elit de Hezbol·là, responsable de nombrosos atacs contra Israel va morir en un atac amb dron al Líban,[15] i el 14 de maig, Hussein Ibrahim Makki, comandant superior de la unitat del Front Sud que havia comandat la divisió costanera de Hezbol·là.[16] Taleb Sami Abdullah, comandant d'una de les tres divisions de Hezbol·là al sud del Líban va morir en un atac aeri el 12 de juny, suposa el càrrec més alt de la milícia proiraniana mort per part d'Israel des de l'inici de les hostilitats en octubre de 2023.[17] El comandant Muhammad Nimah Nasser va morir en un atac aeri el 3 de juliol.[18] El 27 de juliol, un coet llençat des del sud del Líban va matar dotze joves drusos a un camp de futbol a Majdal Shams, als Alts del Golan, en l'atac més mortífer al nord d'Israel des de l'inici de la guerra, provocant bombardeigs de la força aèria israeliana en resposta,[19] i en resposta, un atac aeri israelià va matar a Beirut Fuad Shukr, el cap militar de major rang de Hezbol·là i assessor del líder Hassan Nasral·là.

Partidaris de Hezbol·là assistint a un discurs de Hassan Nasral·là a Beirut, el 3 de novembre de 2023.

El juliol de 2024, una operació liderada per la Guàrdia Civil i la policia alemanya va desarticular a Barcelona i Badalona una de les estructures logístiques de construcció de munició rondadora de Hezbol·là a Europa, capaços de transportar càrregues explosives de diversos quilos i per la seva mida petita i el seu perfil de vol baix són més difícils de detectar i, per tant, de neutralitzar, i es creu que la xarxa va produir més d'un miler d'unitats, i en molts dels drons usats en la guerra entre Israel i Gaza s'han trobat peces com les adquirides per l'estructura desarticulada.[20]

En resposta a la mort del seu màxim comandant militar Fuad Sukr, la del líder polític de Hamàs, Ismail Haniye i el bombardeig del Líban, Hezbollah va respondre el 4 d'agost de 2024 amb el llançament de més de 300 coets, en l'intercanvi de foc més gran en dues darreres dècades, la majoria interceptats pels sistemes de defensa aèria israeliana, la Cúpula de Ferro, i la resta no van causar danys significatius.[21]

A finals d'agost de 2024, el nombre d'atacs de Hezbol·là va augmentar més enllà dels 280 per setmana, i va augmentar el nombre de vols amenaçadors dels avions de guerra israelians que sobre el Líban, que abans de l'estiu de 2024 eren extremadament rars.[7] Des del 8 d'octubre de 2023 fins al 24 d'agost de 2024 havien mort al Líban 560 persones, i entre elles Hezbol·là va confirmar la mort de 356 milicians i comandants, la majoria al Líban, però també alguns d'ells a Síria.[22] Israel ha realitzat desenes d'atacs aeris a Síria des que va començar la guerra, i en 12 de setembre les forces especials Shaldag de la Força Aèria Israeliana va dur a terme l'atac a un camp de míssils a prop de Masyaf, descendint d'helicòpters, col·locant explosius a les instal·lacions construïdes per l'Iran i van retirar informació sensible. Els atacs a Síria han matat almenys 208 combatents, inclosos 46 militars sirians, 43 membres d'Hezbol·là i 24 guàrdies revolucionaris iranians, i 22 civils.[23]

Escalada de les hostilitats

[modifica]
Article principal: Explosió de cercapersones de Hezbol·là

El 17 de setembre de 2024 els cercapersones de Hezbol·là al Líban i Síria van ser piratejats i detonats en un atac coordinat per Israel, causant la mort d'al menys dotze persones, i 2.750 ferits, 200 d'ells greus,[24] i l'endemà van explotar els walkie-talkies, causant la mort d'al menys catorze persones,[25] i 450 ferits.[25]

Un atac aeri israelià al sud de Beirut el 20 de setembre va matar almenys 31 persones,[26] entre elles el cap d'operacions i comandant de la unitat d'elit Radwan de Hezbol·là Ibrahim Aqil i altres membres de la unitat d'elit mentre celebraven una reunió.[27] Aqil estava buscat pel seu suposat paper en els atemptats de l'ambaixada dels Estats Units a Beirut de 1983 que van matar 63 persones, així com els atacs a les casernes de la Marines a Beirut de 1983.[28] El 24 de setembre, Ibrahim Qubaisi, el comandant de la divisió de coets i míssils d'Hesbol·là va morir en un dels atacs aeris israelians.[29]

El primer ministre israelià, Binyamín Netanyahu, va demanar als civils del Líban que abandonessin les zones on Israel ataca Hezbol·là, i la població va rebre trucades automatitzades, missatges de text i emissions que els instaven a evacuar la zona,[30] i 100.000 persones es van dirigir cap al nord del país.[31] Fins al 23 de setembre les forces armades israelianes havien atacat mil tres-cents objectius d'Hezbol·là al Líban, principalment al sud i l'est del país prop de la frontera del Líban amb Síria i on el grup militant té una forta presència, atacant especialment habitatges on hi havia armament emmagatzemat, causant 492 morts i 1.645 ferits, respostos per nombrosos llençaments de míssils de Hezbol·là.[32]

Avions de combat de la Força Aèria van bombardejar i matar el 27 de setembre al secretari general de Hesbol·là Hassan Nasral·là[33] al comandant de la unitat de míssils al sud del Líban, Mohammad Ali Ismail, responsable del llançament d'un míssil balístic cap al centre d'Israel el 25 de setembre, i al seu adjunt Hussein Ahmed Ismail juntament amb altres comandants i militants de Hezbollah. També va ser abatut Ibrahim Muhammad Qabisi, cap de la Força de Míssils i Coets d'Hezbollah.[33]

Bombardeig de la caserna general de Hezbol·là a Beirut

[modifica]

Avions de combat de la Força Aèria van bombardejar la caserna general de Hezbol·là a Beirut i matar el 27 de setembre Hassan Nasral·là,[33] Ali Karaki, comandant de les forces al front sud,[34] Abbas Nilforushan, comandant de la Guàrdia Revolucionària iraniana[35] i al comandant de la unitat de míssils al sud del Líban, Mohammad Ali Ismail, responsable del llançament d'un míssil balístic cap al centre d'Israel el 25 de setembre, i al seu adjunt Hussein Ahmed Ismail juntament amb altres comandants i militants de Hezbol·là. També va ser abatut Ibrahim Muhammad Qabisi, cap de la Força de Míssils i Coets de Hezbol·là.[33]

El 29 de setembre fou eliminat en un atac aeri Nabil Qaouk, comandant de la Unitat de Seguretat Preventiva de Hezbol·là.[35] i el líder de Hamàs al Líban, Fathi al-Sharif, que treballava per UNRWA va morir en un atac aeri israelià a Tir el 30 de setembre.[36]

Invasió israeliana del Líban

[modifica]
Article principal: Invasió israeliana del Líban de 2024

L'exèrcit israelià ordena evacuar els residents de 25 pobles del sud del Líban[37] Es va informar de foc d'artilleria israeliana a prop de pobles fronterers, sobretot a Wazzani , Khiam, Aalma ech Chaab i Naqoura, i les primeres incursions terrestres van començar el 30 de setembre de 2024 cap a les 20:00. El mateix dia, Israel va declarar tres localitats la seva frontera nord, Misgav Am i Kefar Guiladi eren ara "zona militar tancada"[38]

Els primers combats van tenir lloc a Odaisseh,[39] Maroun al-Ras,[40] Ayta ash-Shab,[41] Yaroun Kafr i Kila Ramyah.[42]

Les Forces Armades del Líban pràcticament no juguen cap paper en el conflicte perquè estan en gran part finançat pels Estats Units, poc equipat, i perquè la seva cohesió requereix el respecte dels delicats equilibris polítics i confessionals.[43] i l'1 d'octubre, al començament de la invasió es van retirar de la Línia Blava.[44]

L'exèrcit israelià assegurava el 30 d'octubre haver matat al sud del líban als comandants de Hezbol·là Musa Izz al Din, Hassan Majid Daib i Jaafar Jader Faour, responsables del llançament de coets contra territori israelià des de l'octubre de 2023,[45] i capturat el 2 de novembre en una operació duta a terme per una unitat de la marina d'elit israeliana a Batroun a un comandant d'alt rang.[46]

Bombardeig de Dahieh

[modifica]

La nit del 3 d'octubre de 2024, les Forces de Defensa d'Israel (IDF) van dur a terme un atac aeri contra el quarter general d'intel·ligència d'Hezbol·là en un búnquer subterrani a Dahieh, un suburbi predominantment xiïta al sud de Beirut, on s'havien reunit els líders de Hezbol·là, inclòs Hashem Safieddine, cosí i presumpte successor de Hassan Nasral·là, mort en l'atac aeri israelià a la seu de Hezbollah el 27 de setembre. Safieddine assistia a una reunió amb alts membres de Hezbollah en el moment de l'atac,[47] en el què també va morir Esmail Qaani, general de brigada iranià de la Força de la Guàrdia Revolucionària Islàmica, comandant de la Força Quds, una divisió responsable principalment d'operacions militars clandestines i extraterritorials.[48]

El mateix dissabte les IDF van abatre en atacs aeris a prop de Trípoli a Saeed Attallah Ali, comandant del braç armat de Hamàs, i a la vall de la Bekaa a Mohammed Hussein al-Lawis, l'autoritat executiva de Hamas al Líban.[49]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «operació Espases de Ferro». ésadir. [Consulta: 24 setembre 2024].
  2. ↑ «Israël mène des opérations terrestres dans le sud du Liban» (en francès). Le Monde, 01-10-2024 [Consulta: 1r octubre 2024]..
  3. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.Zoya Awky, Chantal Da Silva. «[{{{url}}} Israel strikes banks across Lebanon to hit Hezbollah's finances; IDF making life 'impossible' in northern Gaza, U.N. says]». NBC, 21-10-2024. [Consulta: 22 octubre 2024].
  4. ↑ «La cadena de mando militar de la organización terrorista Hezbolá» (en castellà). El Nacional. [Consulta: 24 setembre 2024].
  5. ↑ «Hezbollah y sus múltiples violaciones de la Resolución 1701» (en castellà). Forces de Defensa d'Israel, 11-08-2016. [Consulta: 19 octubre 2024].
  6. ↑ «12 años después de la Segunda Guerra del Líbano» (en castellà). Forces de Defensa d'Israel, 06-08-2018. [Consulta: 19 octubre 2024].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Daniel Byman, Seth G. Jones, Alexander Palmer. «Escalating to War between Israel, Hezbollah, and Iran» (en anglès). Center for Strategic & International Studies, 04-10-2024. [Consulta: 19 octubre 2024].
  8. ↑ «Israel, Hezbollah exchange artillery, rocket fire» (en anglès). Reuters, 08-10-2023.
  9. ↑ «Hamas has failed to rally the Middle East to its cause». The Economist. ISSN: 0013-0613.
  10. ↑ Estelle Shirbon. «Dangerous stasis on Israel's northern border leaves evacuees in limbo» (en anglès). Reuters, 12-01-2024. [Consulta: 14 abril 2024].
  11. ↑ «Israeli army declares ‘state of readiness’ for war», 07-10-2023. [Consulta: 9 octubre 2023].
  12. ↑ «Israel/Palestine: Netanyahu says Israel is 'at war' as Palestinian militants launch surprise air and ground attack from Gaza». CNN, 07-10-2023. [Consulta: 9 octubre 2023].
  13. ↑ «Army says it is fighting Gaza militants who entered Israel by land, sea and air» (en anglès). Al Arabiya. [Consulta: 9 octubre 2023].
  14. ↑ «Israel declares state of war after Hamas launches ‘5,000 rockets and attacks with ground troops’». The Guardian, 07-10-2023. [Consulta: 9 octubre 2023].
  15. ↑ «Israeli military says it killed a 'significant' Hezbollah commander in airstrike» (en anglès). Reuters, 31-03-2024. [Consulta: 1r abril 2024].
  16. ↑ Fabian, Emmanuel. «Top Hezbollah field commander killed in IDF drone strike in south Lebanon». The Times of Israel, 15-05-2024. [Consulta: 15 maig 2024].
  17. ↑ «Israel confirma muerte del líder de Hezbolá Taleb Abdullah» (en castellà). El Nacional, 12-06-2024. [Consulta: 16 juny 2024].
  18. ↑ «Senior Hezbollah commander killed in Israeli strike» (en anglès). al Jazeera, 03-07-2024. [Consulta: 3 juliol 2024].
  19. ↑ Ruth Michaelson, Quique Kierszenbaum, Andrew Roth. «Israel announces strikes on Hezbollah in Lebanon after rocket attack kills 12 in Golan Heights» (en anglès). The Guardian, 28-07-2024. [Consulta: 28 juliol 2024].
  20. ↑ «Els detinguts per jihadisme a Catalunya haurien construït més de mil drons per a Hezbollah». Ara, 18-07-2024. [Consulta: 20 juliol 2024].
  21. ↑ Sánchez Iranzo, Marta. «Israel bombardeja el Líban i Hezbollah respon amb el llançament de més de 300 coets». El Nacional, 25-08-2024. [Consulta: 25 agost 2024].
  22. ↑ «What is Hezbollah in Lebanon and will it go to war with Israel?» (en anglès). BBC, 25-08-2024. [Consulta: 15 setembre 2024].
  23. ↑ Mackintosh, Thomas. «Israeli special forces 'raid missile site in Syria'» (en anglès). BBC, 12-09-2024. [Consulta: 15 setembre 2024].
  24. ↑ Figuerola, Guillem. «Vuit morts i més de 2.800 ferits al Líban en explotar els aparells buscapersones de membres d'Hezbollah». El Nacional, 17-09-2024. [Consulta: 17 setembre 2024].
  25. ↑ 25,0 25,1 Kathleen Magramo, Sophie Tanno, Antoinette Radford, Maureen Chowdhury, Aditi Sangal, Tori B. Powell. «Walkie-talkies explode in Lebanon day after deadly pager attack» (en anglès). CNN, 18-09-2024. [Consulta: 18 setembre 2024].
  26. ↑ Urooba Jama, Federica Marsi. «Israel’s war on Gaza live: 44 killed in Israeli attacks since yesterday» (en anglès). al Jazeera, 21-09-2024. [Consulta: 21 setembre 2024].
  27. ↑ «Un bombardeig d'Israel a Beirut causa almenys 12 morts i 66 ferits». Ara, 20-09-2024. [Consulta: 20 setembre 2024].
  28. ↑ Fabian, Emanuel. «IDF confirms it killed top Hezbollah commander Ibrahim Aqil in Beirut; says Aqil was planning invasion of Galilee» (en anglès). The Times of Israel, 20-09-2024. [Consulta: 20 setembre 2024].
  29. ↑ «New Israeli strikes on southern Lebanon as Hezbollah confirms death of senior commander» (en anglès). The Guardian, 25-09-2024. [Consulta: 25 setembre 2024].
  30. ↑ Salem, Mostafa. «Tens of thousands of Lebanese people received automated calls from unknown source urging them to evacuate» (en anglès). CNN, 23-09-2024. [Consulta: 24 setembre 2024].
  31. ↑ Regan, Helen. «Israeli strikes cause deadliest day in Lebanon in nearly 2 decades. Here’s what we know» (en anglès). CNN, 24-09-2024. [Consulta: 24 setembre 2024].
  32. ↑ «492 morts i més de 1.600 ferits, pel cap baix, pels atacs israelians al sud i l’est del Líban». Vilaweb, 23-09-2024. [Consulta: 24 setembre 2024].
  33. ↑ 33,0 33,1 33,2 33,3 Calatayud, Ketty. «L’exèrcit d’Israel confirma la mort del líder de Hezbollah mentre continua bombardejant Beirut». El Nacional, 28-09-2024. [Consulta: 28 setembre 2024].
  34. ↑ Fabian, Emanuel. «Hezbollah confirms commander of Southern Front, Ali Karaki, killed alongside Nasrallah» (en anglès). The Times of Israel, 29-09-2024. [Consulta: 29 setembre 2024].
  35. ↑ 35,0 35,1 Martín, Jordi. «Israel dona per mort un altre alt càrrec de Hezbollah després de més bombardejos a Beirut». El Nacional, 29-09-2024. [Consulta: 29 setembre 2024].
  36. ↑ «Hamas confirms death of its Lebanon chief in Israeli airstrike» (en anglès). AZ News, 30-09-2024. [Consulta: 30 setembre 2024].
  37. ↑ «Israel launches ground invasion in Lebanon» (en anglès). BBC, 01-10-2024. [Consulta: 2 octubre 2024]..
  38. ↑ «Israeli incursion in South Lebanon; first strike on Ain el-Hilweh camp: Day 360 of the Gaza and Lebanon wars» (en anglès). l'orient Today, 30-09-2024. [Consulta: 2 octubre 2024]..
  39. ↑ «Israel reports 8 combat deaths as troops battle Hezbollah in Lebanon and fears of a wider war mount» (en anglès). AP News, 02-10-2024. [Consulta: 2 octubre 2024]..
  40. ↑ «Israel tomó el control de una unidad de combate que Hezbollah había construido en un olivar del sur del Líbano» (en castellà). Infobae, 08-10-2024. [Consulta: 16 octubre 2024].
  41. ↑ «דיווחים סותרים: כוחות צה”ל חודרים לשטח לבנון בחיפוי אווירי כבד. עדכונים מהשטח ממקורות ערביים בלבד» (en hebreu). NZIV, 30-09-2024. [Consulta: 28 octubre 2024].
  42. ↑ «UNIFIL says Israeli military forced entry at base in southern Lebanon» (en anglès). al Jazeera, 13-10-2024. [Consulta: 14 octubre 2024].
  43. ↑ «Guerre Israël-Hezbollah: l'armée libanaise, acteur marginal du conflit» (en francès). RFI, 02-10-2024. [Consulta: 2 octubre 2024].
  44. ↑ Maya Gebeily, Timour Azhari, Phil Stewart. «Lebanese troops pull back from border as Israeli ground invasion looms» (en anglès). Reuters, 01-10-2024. [Consulta: 6 octubre 2024].
  45. ↑ «[Guerra entre Israel y Gaza: resumen del 2/11/2024 https://elpais.com/internacional/2024-11-02/conflicto-en-oriente-proximo-en-directo.html]» (en castellà). El Pais, 02-11-2024. [Consulta: 4 novembre 2024].
  46. ↑ «Israël confirme avoir capturé un «agent de haut rang du Hezbollah» au Liban, les raids se maintiennent sur Gaza» (en francès). RFI, 02-11-2024. [Consulta: 4 novembre 2024].
  47. ↑ Ramajo, Malena. «Hashem Safieddine, possible nou líder de Hezbollah, il·localitzable després d'un atac israelià a Beirut». El Nacional, 05-10-2024. [Consulta: 6 octubre 2024].
  48. ↑ By Michael CrowleyFalih Hassan, Eric Schmitt. «U.S. Strike in Iraq Kills Qassim Suleimani, Commander of Iranian Forces» (en anglès). New York Times, 03-01-2020. [Consulta: 7 octubre 2024].
  49. ↑ «Israel abatió a dos comandantes de Hamas en bombardeos en el norte del Líbano» (en castellà). InfoBae, 05-10-2024. [Consulta: 6 octubre 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Front_nord_de_l%27operació_Espases_de_Ferro&oldid=34200709»